Turisme ornitològic i de natura. Una opció amb possibilitats a la Selva?

Antnia 25-04-08 030El turisme ornitològic i de natura és una de les ofertes amb més projecció de futur del sector turístic mundial. Els països mediterranis, com ara Catalunya, ofereixen al turista europeu espècies i hàbitats d’especial interès.

 

Parlem de turisme ornitològic o de natura quan fem referència a aquell que té com a principal objectiu la visita a espais naturals i l’observació de determinades espècies de fauna i de flora, tot i que també creix el nombre de turistes interessats en les característiques geològiques dels indrets que visiten. Actualment suposa entre un 10 i un 15% del total de trànsit turístic arreu del món, i és l’opció amb més creixement anual. A Europa són 10 milions de persones les que practiquen el birdwatching, l’observació d’ocells.

El perfil de turista ornitològic és el d’una persona de classe mitja o alta, europeu o nord-americà, amb alt poder adquisitiu i amb coneixements geogràfics i culturals de les zones que visita. Malgrat ser una oferta turística desestacionalitzada, la majoria de viatges ornitològics es produeixen a la primavera i a l’estiu. Pràcticament totes les comunitats de l’estat espanyol, incloent-hi Catalunya, compten amb iniciatives governamentals encarades a l’atracció d’aquest tipus de turisme, i en totes elles existeixen empreses privades dedicades al guiatge i l’assessorament turístic especialitzat al respecte.

La península ibèrica és, sens dubte, l’indret d’Europa occidental amb més riquesa biològica. Zones com Extremadura, Andalusia i la Manxa atreuen a la major part del turisme de natura, però comunitats com Euskadi, Navarra, Cantàbria, Aragó i Castella-Lleó també estant apostant fort per un turisme cada cop més estès dins i fora de les fronteres europees i que també compta amb un nombre creixent d’aficionats en el propi Estat espanyol. Les destinacions més buscades pels birdwatchers són aquelles que ofereixen una major probabilitat d’observar espècies escasses o endèmiques. Les principals destinacions són les àrees mediterrànies i pseudoestepàries d’Extremadura (Monfragüe, Llanos i la Serena), el Parc Nacional de Doñana i les serralades andaluses, les zones humides i les estepes de la Manxa (Daimiel) i els Picos d’Europa. A Catalunya són el Delta de l’Ebre i, sobretot, els secans de Lleida els principals focus d’atracció, tot i que recentment la Val d’Aran està duent a terme una forta campanya publicitària per tal d’atreure aquest tipus de turisme.

 

Turisme ornitològic a la Selva?

La comarca de la Selva compta amb una gran varietat d’hàbitats naturals que van des de les platges i penyasegats marins fins als cims subalpins del Montseny, passant per les zones humides i agrícoles de la plana i les àrees boscoses de les serralades litorals. La diversitat d’espècies és alta (més de 300 espècies d’ocells registrades), però les espècies més buscades pel turisme estranger són escasses i localitzades. En aquest sentit, són les planes selvatanes de la Depressió Prelitoral, les menys protegides legalment, les que conserven les espècies de més interès, juntament a d’altres que sí que gaudeixen de certa protecció, com són la desembocadura de la Tordera i l’estany de Sils. Pel que fa a la flora, les espècies escasses i d’interès es poden trobar tant al litoral com a la plana i les serralades de l’interior, tot i que de forma localitzada.

Imatges de Sils 3El turisme de natura a la Selva hauria de ser entès com un complement a altres tipus d’ofertes. Malauradament, i tractant únicament l’àmbit català, la nostra comarca no pot competir amb zones properes com el Delta de l’Ebre, els secans lleidatans o fins i tot amb les àrees humides del Baix Llobregat i de l’Empordà, però sí que crec que pot oferir-se com un al·licient més al turisme d’interior cultural, gastronòmic, etc.

En primer lloc cal una aposta clara de les diferents administracions locals, iniciatives privades i agents socials, que han de creure en la iniciativa, sempre com a complement d’altres ofertes, ja que ja hem esmentat que la Selva difícilment podrà ser un exclusivament un destí de turisme de natura. Afavorir la conservació del medi, potenciant els espais protegits existents i, fins i tot, creant-ne de nous, potenciaria enormement l’oferta. Les microreserves naturals són una figura a tenir en consideració, i la creació de nous espais atractius per a determinades espècies d’ocells, per exemple, és fàcil d’aconseguir i requereix poca inversió (els acords de custòdia del territori en són un clar exemple). L’adequació d’aquests espais amb itineraris senyalitzats, punts de guaita i punts d’informació n’augmentarien l’atractiu i l’interès turístic. No és descartable l’opció de crear serveis de guiatge, ja siguin d’iniciativa privada o de les administracions, que podrien publicitar-se o oferir els seus serveis directament als complexes hoteles, cases de turisme rural, etc.

També caldria que els establiments i els diversos agents turístics tinguessin un coneixement mínim del territori i de les espècies i hàbitats a ‘oferir’, o disposar d’un material rigorós i actualitzat en aquest sentit. El turisme de natura aprecia molt, per exemple, de disposar de portals d’internet on pugui accedir a la informació de les diferents zones i espècies que pot trobar en les seves visites. Una plataforma digital constantment actualitzada amb la major informació possible, sobre hàbitats, espècies i itineraris i presentada de forma concreta i atractiva és irresistible per a qualsevol visitant interessat en la natura.

 

Enllaços d’interès:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=214110

http://actiunatura.catalunya.com/ca/

http://www.visitvaldaran.com/es/que-hacer/wild-life

http://www.birdwatchinginspain.com/

http://www.retoeurope.com/

http://www.seo.org/category/seccion/turismo-ornitologico/

http://www.fioextremadura.es/

http://www.birdingeuskadi.com/

http://www.turismo.navarra.es/esp/propuestas/observacion-aves/birding-navarra/

 

Sobre l’autor:

adelgadoAlfons Delgado-Garcia és naturalista i ornitòleg, a més de turista de natura. Participa en diversos programes de seguiment de fauna i en iniciatives de gestió d’espais i custòdia del territori, i ha col·laborat en la redacció de l’Atlas dels Ocells Nidificants de Catalunya, l’Atlas dels Ocells de Catalunya a l’Hivern i Paisatges Vius, Patrimoni Natural de les Comarques Gironines, entre d’altres. Twitter: https://twitter.com/alfonsdg; blog: http://natura-selva.blogspot.com.es/

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Experiències, HibriturSelva i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.