Turisme industrial y agroturisme (Oportunitats de col·laboració en turisme – 04)

industrialDins de l’anomenat “turisme Industrial” s’ha de diferenciar entre el que consisteix a visitar fàbriques en funcionament, i el que es denomina com “arqueologia industrial”, que s’encarrega de revaloritzar el patrimoni contingut en instal·lacions industrials ja inactives. Ambdues modalitats ofereixen diferents propostes de valor i es dirigeixen probablement a segments diferents, així que exigeixen una gestió específica.

El turisme industrial, en el vessant de tradició cultural, connecta el present amb l’evolució històrica d’un territori per comprendre la realitat actual d’una forma lúdica i amena. És un àmbit fortament multidisciplinari, atès que combina història, arqueologia, sociologia, arquitectura, urbanisme, geografia i tecnologia.

La idea es basa en convertir tant els elements patrimonials de la vella indústria com les fàbriques en actiu en atractius que s’integrin en l’oferta turística habitual, com passa en altres països europeus on ja gaudeixen d’un reconeixement i una demanda consolidada.

Un exemple d’indubtable èxit a la comarca de la Selva, dins del que es podria catalogar com “turisme industrial” (i també gastronòmic), és el cas de la Fàbrica de Galetes Trias (rep unes 20.000-25.000 visites l’any), amb el seu museu de les galetes i la possibilitat que ofereix de visitar les instal·lacions on es fan. Hauríem de pensar si aquest model és extrapolable a altres actius desaprofitats del territori, i convidar les empreses que valorin amb més interès la possibilitat de diversificar per aquesta via les seves fonts d’ingressos.

Les embotelladores d’aigua de la comarca ofereixen interessants oportunitats per al disseny d’una oferta creativa de turisme industrial

En el seu altre vessant, el de l’”Arqueologia industrial”, s’han trobat menys oportunitats destacables en el territori, però això pot ser degut a que encara queda molta feina per fer a l’hora de fer un bon inventari d’aquests llocs. Destaca, en aquest apartat, la màquina de vapor de la fàbrica Burés d’Anglès.

Una altra possibilitat que s’ha aflorat és la d’explorar algun model de valorització turística per al clúster de la indústria carrossera d’autocars d’Arbúcies. És una idea encara molt incipient, que ha de ser contrastada, però podria ser interessant utilitzar alguna d’aquestes fàbriques per organitzar visites demostratives del procés d’acoblament d’autocars, un cop que s’adaptin les instal·lacions a aquest objectiu. En qualsevol cas, la tradició industrial de la carrosseria a Arbúcies és part essencial de la cultura d’aquesta localitat, i hauria de ser incorporada d’alguna manera al menú d’oportunitats turístiques que exploti la zona.

El terme “turisme industrial” ha de ser entès en el seu sentit ampli com a experiències vinculades a l’activitat productiva (siguin en l’àmbit estrictament de la indústria, o en altres amb una lògica més “artesanal”), així que altres opcions interessants passen pel que es coneix com agroturisme, o sigui, organitzar estades en finques agrícoles per a compartir treballs com la recollida de fruites o hortalisses, en col·laboració, per exemple, amb cooperatives agrícoles com la de Blanes.

També s’ha detectat com a una oportunitat oferir visites a explotacions forestals per viure en primera persona els treballs associats a la indústria de la fusta, des del tall d’arbres fins a la reforestació, una activitat de profunda tradició a la comarca de la Selva.

Perquè aquesta possibilitat sigui viable, caldria identificar explotacions agrícoles o forestals, i empresaris que estiguin disposats a: 1) Obrir les seves finques, i ensenyar-les amb “passió”, 2) Que disposin de processos i cultius interessants “experiencialment” parlant, 3) Treballar el difícil tema dels idiomes, si es vol arribar al turista internacional (o no?), 4) Prioritzar cultius locals amb certa diferenciació.

L’estudi també ha detectat una possible oportunitat turística en el sector del viverisme a Sant Hilari Sacalm per organitzar visites a algunes d’aquestes instal·lacions, dins de paquets que combinin altres experiències a la zona.

En tots els casos anteriors, perquè sigui possible articular una oferta de turisme industrial, és imprescindible que les empreses participants compleixin alguns requisits:

  • Adaptar les instal·lacions al fet singular de rebre visites amb finalitats turístiques.
  • L’activitat productiva a la qual es dediquen ha de ser interessant de mostrar i d’experimentar pel visitant.
  • Funciona millor quan a més d’observar i participar en l’activitat, el visitant pot comprar o emportar-se algun resultat de l’experiència (fruites, galetes, etc.).
  • Ha de ser una activitat productiva on no hi hagi conflictes laborals, i on es respiri un ambient agradable per al visitant.

La clau aquí, en definitiva, és trobar processos industrials que impliquin un “moment experiencial” valuós, emotiu i d’aprenentatge.

Aquesta entrada pertany a la sèrie de 12 articles sobre oportunitats de col·laboració en turisme a la comarca de la Selva detectades durant les entrevistes, diagnosis i tallers del projecte HibriturSelva que han servit de base per a l’informe HibriturSelva.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Diagnosi turística, HibriturSelva, Notícies i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 − 5 =