Els estereotips són un problema per a la innovació turística

Noticia_4_estereotiposLa informació de que disposem sobre les expectatives dels viatgers o turistes que visiten el nostre territori tendeix a ser molt incompleta i estereotipada. Aquest dèficit condiciona molt a l’hora de definir els models de segmentació que serveixen de base per dissenyar l’oferta turística.

És cert que segmentar i empaquetar ajuda a reduir complexitat, així que els operadors turístics ho fan per construir una identitat reconeixible al mercat. Això requereix focalització, i en aquest sentit la segmentació facilita les coses a l’hora de trobar un espai diferenciat.

Però el problema de les etiquetes apareix quan ens trobem amb un tipus de turista que està cada vegada més informat i que es mou per criteris molt més complexos. S’observa una creixent sofisticació en els hàbits de viatge amb l’emergència dels anomenats “segments híbrids “.

El turista monotemàtic és una ficció que ens hem inventat per simplificar. Ja no es mou per interessos tan lineals com ho feia abans.

Que un viatge contempli experiències variades, i fins i tot contraposades, el fa més divertit i enriquidor. Qui va a la platja, també li agradaria provar la muntanya, i a més gaudir en un balneari quan fa una ruta de tapes. El turista del vi no passa tot el cap de setmana veient cellers, sinó que vol viure també altres experiències. Després del celler potser li ve de gust un circuit de massatges a un SPA, o reservar temps per visitar el millor museu de la zona. I qui va a hotels cars per motius laborals, també carrega la motxilla i dorm en albergs de muntanya per fer senderisme.

Així que les etiquetes clàssiques són enganyoses. És difícil que al turista actual el satisfaci un sol producte. El seu comportament és més multi-motivacional, i aquesta nova complexitat ha d’estar reflectida amb una oferta diversa i flexible en la destinació.

A la comarca de la Selva es donen molts d’aquests estereotips. Per exemple, quan es diu “turistes de Lloret”, “estudiants” o “britànics”, sembla que sempre es tracta del mateix, d’un patró uniforme, i això és un gran error. Per innovar, és fonamental que se superin els prejudicis que trenquen la possibilitat d’obrir-se a un turisme de valor afegit.

Els estereotips són un gran problema per a la innovació turística perquè empobreixen les possibilitats de segmentació de productes.

Com s’ha indicat abans, hi ha sospites raonables de que l’anomenat “turista de Lloret” no és uniforme, sinó que és molt més divers del que es creu. Que a més de les expectatives primàries de sol-i-platja que el porten a la Costa Brava, hi ha també altres motivacions més complexes que poden donar cabuda a ofertes complementàries que posin l’èmfasi en l’autenticitat local.

Fins i tot acceptant que pot haver-hi un comportament similar (quant a demandes i gustos) en un percentatge majoritari del turisme del litoral, seguiran existint segments de turistes amb expectatives singulars, més oberts a combinar ofertes híbrides i menys centrades en el turisme passiu, i que donat l’alt flux que es mou en aquesta zona, es tracta d’un potencial de mercat gens menyspreable que podria mirar més a l’interior, si se li ofereix un complement prou atractiu.

També a l’altra part de la Selva es repeteixen estereotips. Els operadors turístics del litoral no han mostrat curiositat per conèixer i explorar la singularitat de l’interior (plana i muntanya) que tendeixen a ignorar en favor d’ofertes de renom però més gastades, no adonant-se que és precisament en l’autenticitat de l’interior on poden trobar complements que ajudin a consolidar una identitat diferencial del seu producte respecte del commodity de sol-i-platja que ofereixen altres destinacions de la Mediterrània.

Un treball que encara resta per fer és una investigació a fons del tipus d’experiències que interessen als diferents perfils de turistes de la costa. Caldria impulsar un projecte seriós, que inclogui un ampli treball de camp, per conèixer quines són les veritables motivacions del turista que s’allotja al litoral, i sobretot, que permeti segmentar amb més rigor a un mercat que està avui massa estereotipat. Això inclouria entrevistes, enquestes i observacions dirigides tant als hotelers com als propis turistes.

Hem d’estudiar més al turista de sol-i-platja que pernocta a la Selva litoral, per conèixer millor les diferents motivacions que el mouen.

El coneixement que tenim del visitant es basa, sovint, en percepcions intuïtives, i el que és pitjor, en resultats erronis d’investigacions de mercat que es realitzen amb tècniques i eines clàssiques que són incapaços de copsar la complexitat del nou viatger.

A la comarca de la Selva hauríem de ser capaços de respondre a preguntes com aquestes:

  • Per què ve (fonamentalment) cada tipus de turista?
  • Com es combinen diferents expectatives en una experiència òptima que tendeix a ser multi-motivacional?
  • Com segmentar per tipus de viatgers sense caure en estereotips simplistes?
  • Què fer per a comprendre al turista des d’una perspectiva més empàtica, que ajudi a descobrir els seus desitjos més profunds i que moltes vegades no s’expliciten a través d’enquestes o qüestionaris?

Per trobar bones respostes, el sector turístic no pot conformar-se amb les investigacions clàssiques que es limiten a preguntar al turista. Aquest mètode només condueix a mimetitzar models, i no serveix per anticipar-se a altres en l’oferta d’experiències diferenciadores.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Diagnosi turística, Notícies i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

fourteen − eight =